Marxant de felicitat

Aquesta és la història d'un home que estava tip de plorar. Mira al seu voltant, doncs li havien dit que la felicitat la tenia al davant.

La felicitat era una flor. La va collir, però encara la tenia a la mà, que ja havia perdut tots els pètals i colors.

La felicitat era un raig de sol. Aixecà el rostre per escalfar-se, i tot seguit un núvol el va apagar.

La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits, però se li van trencar les cordes.

Quan al capvespre tornava cap a casa, aquell bon home seguia plorant.

L'endemà, va seguir buscant la felicitat.

A la vora del camí va veure un nen que plorava. Per tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà. La fragància i de la flor els perfumà a tots dos.

Una pobra dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs. Ell la va portar fins el sol, i tots dos s'hi van escalfar.

Un grup de nois cantava. Ell els acompanyà amb la seva guitarra, i tots es divertiren amb aquella melodia.

En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò, doncs era feliç.