VOLEN JUNTS, PERÒ MAI LLIGATS!

Explica una vella llegenda dels indis Sioux, i que un cop van arribar fins a la botiga del vell bruixot de la tribu, presos de la mà, Toro Bravo, el més valent i honorable dels joves guerrers, i Núvol Blau, la filla del cacic i una de les més belles dones de la tribu.
- Ens estimem va començar el jove.
- I ens anem a casar va dir ella.
- I ens estimem tant que tenim por. Volem un encanteri, un conjur, o un talismà, alguna cosa que ens garanteixi que podrem estar sempre junts, que ens asseguri que estarem un al costat de l’altre fins a trobar la mort.
- Si us plau van repetir-hi ha alguna cosa que puguem fer?
El vell els va mirar i es va emocionar en veure’ls tan joves, tan enamorats i tan anhelants esperant la seva paraula.
- Hi ha alguna cosa - va dir el vell però no sé, és una tasca molt difícil i sacrificada.
- Núvol Blau va dir el bruixot veus la muntanya al nord de la nostra vila? Hauràs escalar sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans. Hauràs caçar el falcó més bell i vigorós de la muntanya. Si ho atrapes, hauràs portar-lo aquí amb vida el tercer dia després de lluna plena. ¿Vas comprendre?
I tu, Toro Bravo va seguir el bruixot hauràs escalar la muntanya del Tro. Quan arribis al cim, trobaràs la més brava de totes les àguiles, i només amb les teves mans i una xarxa, hauràs atrapar sense ferides i portar davant meu, visca ... el mateix dia en què vindrà Núvol Blau-Surtin ara!
Els joves es van abraçar amb tendresa i després van partir a complir la missió encomanada, ella cap al nord i ell cap al sud.
El dia establert, davant la botiga del bruixot, els dos joves esperaven amb les bosses que contenien les aus sol • licitades. El vell els va demanar que amb molta cura les traguessin de les bosses, eren veritablement bells exemplars.
- I ara què farem va preguntar el jove els matarem i beurem l’honor de la seva sang?
- No - va dir el vell.
- Els cuinarem i menjarem el valor en la seva carn? -Va proposar la jove.
- No va repetir el vell Faran el que els dic: prenguin les aus i atén las entre si per les potes amb aquestes tires de cuir. Quan les hagin lligat, sol-te-les i que volin lliures.
El guerrer i la jove van fer el que se’ls demanava i van deixar anar els ocells. L’àguila i el falcó van intentar aixecar vol però només van aconseguir rebolcar pel pis. Uns minuts després, irritades per la incapacitat, les aus van arremetre a cops de bec entre si fins fer-se mal.
- Aquest és el conjur. Mai oblidin el que han vist. Són vostès com una àguila i un falcó, si es lliguen l’un a l’altre, encara que ho facin per amor, no només viuran arrossegant sinó que a més, tard o d’hora, començaran a fer-se mal l’un a l’altre. Si volen que l’amor entre vosaltres perduri: VOLEN JUNTS, PERÒ MAI LLIGATS!