Jesús atreu. La seva llum i alegria m'atruen.
Quan els ulls s’obren, Ell es fa invisible. Els ulls s’obren perquè el cor s’ha encès, només Déu inflama un cor a esperar el que havia deixat d’esperar, només Ell pot donar una alegria que desborda les nostres expectatives. Però quan els ulls de l’Esperit s’obren, quan un desperta a la fe, el qui partia el pa ja no es veu, sinó que roman dins en un excés d’intimitat, i el seu Esperit ens fa clamar en aquesta 'nova ceguesa' que el qui va morir, viu, i en Ell la mort no ha tingut l’ultima paraula. Només Déu té l’ultima paraula en les nostres morts, i això és font de profund consol, sense estalviar-nos cap sofriment.
Sols deixar que Déu sigui Déu. Que il·lumini tota la nostra persona.
