Dissabte Sant
El misteri d’aquest dia, el seu abisme de silenci, pren en els nostre dies un realisme aclaparador. Només cal obrir els ulls. Avui s’oculta Déu allà on la nostra mirada no pot penetrar, avui Déu creua el llindar del misteri de la mort, o, com expressem en el Credo: ‘va descendir als inferns'. El divendres sant podíem contemplar encara al traspassat, però el dissabte sant està buit, la pedra pesada del sepulcre oculta al mort. Tot s'ha acabat; cap Déu ha pogut salvar a aquest Jesús que s’anomenava el seu fill. Les nostres resistències i pors en el seu seguiment deurien intuir aquest fracàs; ara ja poden descansar de l’agitació i incomoditat de les paraules i accions de Jesús, ara podem recelar tranquil•lament de les seves paraules de consol, de la veritat dels seus fets, ‘nosaltres que esperàvem que ell seria el qui redimiria Israel.' (Lc 24,21)
El misteri més obscur de la fe esdevé, a la vegada, en la senyal més brillant d’una esperança sense límits ni fronteres; la mort de Déu en Jesucrist és, a la vegada, l’expressió de la seva radical solidaritat amb nosaltres, amb el nostre destí. A través del naufragi del divendres sant i del silenci del dissabte sant, els deixebles foren disposats a poder comprendre qui era Jesús i què significava el seu missatge, el seu evangeli.
