Es fa saber a tot home, dona o infant que visqui en aquesta nostra vila: que des d’aquest moment es permet ju gar; olorar les flors i escoltar el cant dels ocells; de beure aigua fresca i neta a tots aquells que acullin en el seu cor els estatuts del seu poble.
En canvi: no es permet de viure ni un instant a casa nostra a aquells que trobin impossible la pau entre els homes.
Decretem, doncs, que a la nostra vila, mentre el sol escalfi i l’aigua rodoli muntanyes avall, tinguin vigència els estatuts que segueixen:
1. Els vilatans d’aquest poble ens comprometem a viure com a germans l’un de l’altre, a fer la feina ben feta i a ajudar sempre que calgui; i no per això ens creurem més impor tants.
2. Els vilatans d’aquest poble prometem fer l’esforç més gran per fer feliços els altres i no es veurà mai ningú amb la cara trista, encara que faci mal temps.
3. Tots els ciutadans, des del més petit al més gran, estima rem les flors i els ocells, les formigues, i tot el que viu en aquesta vella terra, reconeixent que són obsequis del bon Déu.
4. En aquest poble ens estimarem per damunt de tot, no perquè siguem més forts o més espavilats que altres homes i dones, sinó perquè som germans gràcies al Se nyor que ens vol per fills.
5. Els vilatans d’aquest poble sabem i entenem que la pau val més que tots els sacs d’or del món, per això prometem que no ens barallarem mai més i no deixarem que ningú ho faci.
6. Tots els que vivim en aquest poble prometem que direm sempre la veritat i així -per sempre més– podrem confiar els uns amb els altres.
7. Acceptem que la nostra vida, la nostra feina i la nostra festa només tenen sentit si ens porten la pau, per tant ens comprometem a cercar la pau per tots els racons. La pau per a nosaltres i per a donar-la a tots els habitants de la terra.
8. Els vilatans d’aquest poble tenim Crist com a germà gran, i cada dia mirem de descobrir una mica més com ens estima.
9. Ens comprometem, pel fet de viure en aquest poble, que tothom que es fixi en la nostra mirada, trobi de seguida un amic de debò. I ens esforçarem per tenir molts amics entre els pobres.
Darrer apartat:
Decretem, finalment, que tothom és admès a formar part d’aquest poble, ni que visqui a cent mil quilòmetres lluny, mentre accepti aquests decrets des del primer fins a l’últim. Prometem de tot cor que l’ajudarem.
Això estableixo des d’aquest moment
i té validesa universal per sempre més.
El vostre Batlle
