Estàs a punt per oblidar el que has fet pels altres
i fer memòria de tot el que els altres han fet per a tu?
Estàs a punt per no fer cas d’allò que el món et deu
i pensar en tot allò altre que tu deus al món?
Estàs a punt per posar els teus drets en últim lloc, els teus deures al mig,
i les oportunitats de fer alguna cosa més que el teu deure, en primer lloc?
Estàs a punt de veure que el teu germà és tan real com tu,
i esforçar-te per anar més enllà del seu rostre i arribar-li al cor?
Estàs a punt per reconèixer que l'única raó noble de la teva existència
no és treure profit o avantatges de la vida,
sinó allò que ets capaç de donar a la vida?
Estàs a punt per donar, per donar-te?
Estàs a punt per tancar el teu llibre d'insults contra el món
i buscar al teu voltant, molt a la vora teu,
un lloc on puguis sembrar unes quantes llavors de felicitat?
Si és així, podem unir les nostres veus:(cançó)
Agermanats anirem caminant,
Sota un cel ben blau.
Joiosos himnes ressonaran
D’Amor i de Pau.
