No, no t'espantis per que t'escrigui aquesta carta. No em tinguis por. No ha arribat la teva hora. Però em preocupa que passa la teva vida i encara no em coneixes. Vull que entris en el meu amor abans que sigui ja tarda. Per que no em deixes arribar al teu cor?
Quan t'aixecaves aquest matí, et mirava amb tendresa i esperava que em parlessis encara que fos unes paraules, però estaves molt ocupat arreglant-te per al treball i pensant en els teus assumptes. Seguí esperant mentre corries camí al treball.
No et vas fixar què esplendorós va ser l'alba que vaig fer per a tu? És que caminaves mal humorad per les demores del tràfic?. Per això vaig voler alegrar-te amb el trinar de milers d'ocells, esperant que així veiessis més enllà, la grandesa del meu amor. Però era inútil. Estaves esbalaeixo en les notícies de la ràdio. No et vas adonar de res.
Vaig esperar pacientment tot el dia. Quants moments vaig voler tocar el teu cor. Et vaig enviar persones amb somriures en els seus llavis. Recordes aquell nen tan simpàtic i entremaliat que va ensopegar amb tu al carrer?. Ho vaig posar en el teu camí per fer-te pensar que ets el teu també un nen en mans del teu Pare Celestial. Però, amb tots els teus plans i preocupacions, allò et va semblar una molèstia.
De retorn a casa vaig veure el teu cansament i vaig voler refrescar-te una mica amb una suau brisa. Mes tarda vaig apagar la resplendor del cel creant un meravellós espectacle de colors celestes. Aquella posta de sol era para tu. Vaig pensar que et recordaria quant et vull...
Desitjava tant que em parlessis... encara quedava temps. Però vas encendre el televisor... així que espera-va impacientment mentre passaves de programa en programa tractant de relaxar-te i passar el temps.
En sopar vaig pensar que recordaries que tot procedeix del meu amor per tu, però novament et vas oblidar de parlar amb mi.
En la nit no et vaig deixar a les fosques, sinó que vaig fer sortir una bella lluna i milers d'estels, però no vas aixecar el cap.
A l'hora de dormir vaig acompanyar el teu somni amb les suaus melodies dels meus animals nocturns, però no et vas adonar que sempre estic al teu costat.
T'ESTIMO tant que espero tots els dies per una oració teva. ? Serà algun paisatge bell, una mà amiga, o potser una malaltia o alguna desgràcia que et faci pensar en el meu amor que mai falla...
Bé, d'aquestes aixecant de nou, i una altra vegada esperaré al fet que em dediquis una mica de temps perquè coneguis el meu cor ple d'amor per tu. Si sabessis quant t'estimo i quant desig el teu amor....
El teu amic, Jesús.
Quan t'aixecaves aquest matí, et mirava amb tendresa i esperava que em parlessis encara que fos unes paraules, però estaves molt ocupat arreglant-te per al treball i pensant en els teus assumptes. Seguí esperant mentre corries camí al treball.
No et vas fixar què esplendorós va ser l'alba que vaig fer per a tu? És que caminaves mal humorad per les demores del tràfic?. Per això vaig voler alegrar-te amb el trinar de milers d'ocells, esperant que així veiessis més enllà, la grandesa del meu amor. Però era inútil. Estaves esbalaeixo en les notícies de la ràdio. No et vas adonar de res.
Vaig esperar pacientment tot el dia. Quants moments vaig voler tocar el teu cor. Et vaig enviar persones amb somriures en els seus llavis. Recordes aquell nen tan simpàtic i entremaliat que va ensopegar amb tu al carrer?. Ho vaig posar en el teu camí per fer-te pensar que ets el teu també un nen en mans del teu Pare Celestial. Però, amb tots els teus plans i preocupacions, allò et va semblar una molèstia.
De retorn a casa vaig veure el teu cansament i vaig voler refrescar-te una mica amb una suau brisa. Mes tarda vaig apagar la resplendor del cel creant un meravellós espectacle de colors celestes. Aquella posta de sol era para tu. Vaig pensar que et recordaria quant et vull...
Desitjava tant que em parlessis... encara quedava temps. Però vas encendre el televisor... així que espera-va impacientment mentre passaves de programa en programa tractant de relaxar-te i passar el temps.
En sopar vaig pensar que recordaries que tot procedeix del meu amor per tu, però novament et vas oblidar de parlar amb mi.
En la nit no et vaig deixar a les fosques, sinó que vaig fer sortir una bella lluna i milers d'estels, però no vas aixecar el cap.
A l'hora de dormir vaig acompanyar el teu somni amb les suaus melodies dels meus animals nocturns, però no et vas adonar que sempre estic al teu costat.
T'ESTIMO tant que espero tots els dies per una oració teva. ? Serà algun paisatge bell, una mà amiga, o potser una malaltia o alguna desgràcia que et faci pensar en el meu amor que mai falla...
Bé, d'aquestes aixecant de nou, i una altra vegada esperaré al fet que em dediquis una mica de temps perquè coneguis el meu cor ple d'amor per tu. Si sabessis quant t'estimo i quant desig el teu amor....
El teu amic, Jesús.
