Reflexió: per la pregària 
En la darrera època de Salomó, quan va caure en els plaers mundans i va deixar una vida
justa, quan només pensava en la seva grandesa i no en el poble, alguns crítics
d’aquell temps, es veu que aixecaven les seves veus dient:
—Voleu dir que val la pena tanta ostentació, tant d’or, tants esclaus treballant per fer
aquest temple? No seria millor que es replantegés la seva política? Voleu dir que a
Déu li agrada això?
Al final, el temple va ser destruït i el poble israelita fet esclau. Des de llavors, aquest
poble, ha vagat anys i panys amb més o menys fortuna lluitant per un petit tros de
terra on tanta sang s’hi segueix vessant.
En la Bíblia hi trobem aquests fets i sembla que n’hauríem d’aprendre la lliçó. Però, no hi
ha manera d’aprendre res? Ara, en la nostra Europa benestant, li pot passar el mateix que
amb la supèrbia de Salomó. Serà premonitòria aquesta frase de l’historiador britànic Arnold
Joseph Toynbee “les civilitzacions no moren assassinades, sinó que se suïciden”?